Skip to main content

Mediolan, Mittland, Mediolanum

milano-stemmaMediolan... Mittland... Mediolanum... Miragn ...
ma el sò nòmm pussee bèll l'è: mllàn


Su sto nomm, l'ha scrivuu tanta gent,
e, sul simbol ch'el gh'ha, anmò pussee.
Gh'è chi dis che el voeur dì, certament,
Majalonna tosada de drée...
Mezzalanna sbiottada in vergógna...
de storièll n'hann cuntaa firma tròpp,
ma mi pensi che i Etrusch, da Bologna,
sien rivàa firma a chi, al gran galòpp...
Federaa coi Città de Toscana,
on quej Càpp l'ha pensaa de fondà,
sul modell de la rocca Trojana,
on villagg che el podèss diventà
on esempi; ona gran capital
bonna de commercià e lavorà
mercanzij d'ogni sorta e metàll,
loeugh sicùr, per la gent e i soldaa.
Mediolanum gh'hann dii, ma i roman,
e Miràgn on quejvun l'ha ciamaa,
poeu Mittland on quaj crucch allemann;
poeu Myland, ma el so nomm el se sa:
l'è Milan, Milanin, Milanon,
semper prìmm, semper gràss, semper bèll
chi se intrippomm, coj tò buseccon
de cazzoeula, risòtt e vinèll,
de luganigh, salsizz, cotolètt,
de pan cald, moresin, savorii,
nun stèmm ben in sto loeugh benedètt
in cà nostra ne pias digerì.
Tucc i alter pajasc forestee
che maltratten el noster Comùn
farjen ben a sta foeura di pèe:
«Stèe a la larga dai noster fortuùnn...».
Oh, Milan, vegnuu grand in la grassa,
or e argent cont i gèmm t'hann faa scùd...
el diventa nissun chi te lassa:
chi te brascia l'è on scior in salùd!
Gh'è benèsser per tùcc i tò fioeu
basta avègh di brasc bon e cervèll...
come jer, se sa ben che, anca incoeu,
ne proteggen el Domm e el Castèll.
Progredì l'è el destìn che te gh'hee:
dal passaa al tò futur la toa man
la lavora e la cunta i danée.
Mesterasc... danerasc... nel baccàn...
In la nébbia, con ti, gh'hèmm ripòss.
Sèmm nassùu Meneghìn Ambrosian.
Te ringraziom de coeur per tuttcòss,
nobilissim, bellissim: Milàn!


Claudio Grossi

legalombarda1

Potrebbe interessarti anche:

Dialetto milanese: origini, espressioni e tradizioni

Mediolanum. Alla scoperta della Milano romana

Pin It